La Tirsa be de Plutó. Té 15 anys i és alta, amb la pell verda, té la cua com la d’un gat, és prima com un fideu, i encara que no ho sembli pot volar. Amb el cabell ondulat i de color granat. La cara allargada, ulls petits com cigrons, la boca vermella com una poma, i nas rodonet com una piloteta. Els pits són com melons, i sempre va vestida d’una manera molt extravagant i lluent. Li agrada la música, els nois i també les aventures, però no li agrada gens el seu planeta perquè alla són molt pocs i so té massa vist.
Un dia la Tirsa li va demanar al seu pare:
-Pare, puc sortir a fer una volta, per exemple per Urà....Neptu o altres??????-va preguntar ella amb una mica de por pel seu pare.
-Ni pensari!-li va dir el seu pare tot decidit.
-Perquè????Però si jo ja soc gran, ja tinc 15 anys!!!!!!!-va dir ella tota decidida ara.
-Si et dic que no es que NO!!!
La Tirsa va sortir tan enforismada que va pençar:"perquè sempre tinc que fer el que el meu pare vulgui!!!Pues ara faré el que a mi em dongui la * gana!!!"
I desprésva agafar la seva maleta i va come´çar a volar cada cop més amunt, més amunt fins que ja va sortir del seu planeta. La Tirsa estava molt contenta però de cop es va enracordar de que faltaven només unes quantes hores per que es fes totalment de nit. I va decidir pasar la nit a un planeta que no sortia a cap mapa. Va decidir pasar la nit a un altiplà amb molts arbres i va fer una foguera per estar més calenteta. Però quan estava a punt de adormir-se va sentir el soroll de el trapig de les plantes i llavors...
CONTINUARA.............