Va apareixent la matenida, escolto Climax, un programa de Maxima FM i penso al so de la música:

“ No vull ser el seu ofec,
no vull ser la seva opressió,
l’angoixa durant el seu somni,
no vull ser el seu somnieig anguniós,
no vull ser la seva preocupació greu
que enfadeixi el seu ànim.

Perquè vull:

Vull ser un àngel que en somnis,
es presenti en la seva imaginació,
vull ser la seva secreta il.lusió,
vull ser la seva fantasia blau.”


“ De mica en mica,
vas relliscant per la meva vida,
silenciós, suau i misteriós,
com la pluja prima a l’estiu,
com la bufada d’un vent fresc,
tan callat, tan dolç, tan bo,
m’has entès de mica en mica,
m’has mirat amb tendresa,
que vull recordar-te sempre
de mica en mica,
en silenci i amb dolçor,
de mica en mica.”