Carta d’un fill als pares del món

No em donis tot el que et demano.
De vegades només demano per veure fins on puc agafar.

No em cridis.
Et respecto menys quan ho fas i m’ensenyes a cridar a mi també.
I jo no vull fer-ho.

No em donis sempre ordres.
Si en comptes d’ordres a vegades em demanéssis les coses,
Jo ho faria més ràpid i millor.

Compleix les promeses, bones o dolentes.
Si em promets un premi, dona-me’l;
Però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú.
Especialment amb el meu germà o germana.
Si tu em fas sentir millor que els altres, algú patirà.
I si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo qui pateixi.

No canviis d’opinió tan sovint.
Sobre el que haig de fer.
Deideix i manté aquesta decissió.
Perquè em desorientes
I al final no sabré el que és de veritat important.

Deixa’m valer-me per mi mateix.
Alguna cosa sabré fer.
Si tu fas tot per a mi, mai podré apendre.

No diguis mentides davant meu.
Ni em demanis que ho faci per a tu,
Encara que sigui per treure’t d’un problema
Em fas sentir malament i perdre la fe en el que dius.

Quan jo faci quelcom malament.
No m’exigeixis que et digui per què ho vaig fer.
Sovint ni jo mateix ho sé i altres vegades em fa molta vergonya.

Quan estas equivocat en alguna cosa, admet’ho.
I creixerà l’opinió que tinc de tu,
I així m’ensenyaràs a admetre les meves propies equivocacions.






Tracta’m amb la mateixa amabilitat i cordialitat.
Amb que tractes els teus amics
Que siguem familia no vol dir que no podem ser amics també.


No em diguis que faci una cosa quan tu no fas.
Jo aprendré el que tu facis, encara que no ho diguis,
Però mai faré el que tu diguis i no facis.

Quan t’expliqui un problema meu,
No em diguis “ No tinc temps per tonteries”
O “ Això no té importància”
Sé que a vegades estàs cansat o molt ocupat
Però et necessito. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.

Estima’m i duigues-m’ho
A mi m’agrada sentir que m’ho dius
Encara que no ho creguis necessari.