He portat una vida complicada, i ja que tinc la oportunitat, vull deixar constància d’alguns consells per portar una bona vida en diferents àmbits, i que d’aquesta manera tots els lectors pugueu aprendre i tenir en compte les meves opinions, això sí, una mica subjectives:

En primer lloc i davant l’evidència de que vivim en una societat constantment ocupada, tan boja i atabalada, de vegades necessitem, per posar un exemple, atenció pels nostres fills, la qual nosaltres no els hi podem oferir en moltes ocasions. Puc dir-vos que un amic meu, Michael Jackson, estaria disposat a fer de minyona tots els cops que faci falta. A més, us asseguro que el preu és una autèntica ganga i els hi donarà tota l’atenció que necessitin, sense dubte.

Derivant el tema a partir d’això, cal dir que amb els mals de cap que donen els nens petits contínuament, som molts els que entre tant d’enrenou no sabem on deixem les coses, però tranquils, en aquests casos podreu trucar a un especialista en trobar tot allò que es proposa (sobre tot si ho has perdut per la part Oriental de la teva situació), en George Bush.
D’altra banda, comprenc totes aquelles persones que sempre perden algun objecte que no és seu, i han de posar alguna excusa a aquell amic que tant aprecien per tal de poder evitar el marró. En aquests casos, el cap del meu germà, Jose Mari Aznar, dóna uns cursets intensius durant l’estiu, a Menorca, per aprendre a mentir. Però...només aviso que se us pot presentar el problema que el vostre amic o amiga, al que li heu perdut alguna cosa, assistís a les classes que va impartir Carod Rovira, a Perpinyà, per agafar la gent en actes deslleials. En aquest cas, tot i que el vostre company no sigui del Centre Nacional d’Inteligència per poder agafar-vos, esteu perduts.

Ja us asseguro que haureu perdut un amic, encara que pot ser teniu la sort que és de Salou, i allà tothom veu el món de color d’una altre color, de color rosa (i això sense anar fumats...) Si és d’aquest bonic poble de Tarragona, no crec que s’ho hagi pres malament. No em creieu? Podeu preguntar-li a la exrecepcionista de l’hotel en que vaig passar l’estiu. Crec que es deia Núria.
En cas contrari, si està fart de la gent mentidera des de que va donar el seu vot al Partit Popular pensant que pujarien les pensions i no se qué més, podeu pregar a Déu per a què no hagi escampat qualsevol tonteria entre la colla d’amics, perquè sinó ja us veig demanant consell a la amiga de la meva mare, la Cayetana Guillem Cuervo, per començar a desmentir els rumors que ha fet públics el vostre estimat amic com a venjança.

Que us heu quedat sense colla d’amics perquè sou uns ineptes alhora de convèncer la gent? L’únic que podeu fer és començar una nova vida:
Si el noi de l’anunci de Coca Cola és conegut vostre, no hi ha problema, és especialista en començar vides noves i llavors us farà pensar alló de: “Veo una vida nueva...”.




Bé, com aquesta possibilitat la veig llunyana, primer de tot haureu d’aprendre a desaparèixer del vostre entorn sense deixar rastre, i ara mateix no tinc cap persona en ment, però pot ser el nou veí, que es fa dir Francisco (de cognoms Álvarez Cascos, pot ser us sonen...), sap d’algú amb aquestes característiques perquè és un home amb moltes històries i experiències durant la seva vida. Ja li preguntaré un dia d’aquests per curiositat.
Haureu de trobar un bon domicili amb bons contactes, i si voleu triomfar no teniu altre remei que fer tripijocs (ja sabeu, xanxullos...), així que quan arribeu al barri desitjat, demaneu per un tal Florentino Perez, un bon home que no crec que possi cap incovenient en ajudar-vos a canvi d’un galàctic (jugador o àrbitre, tant se val...) Heu d’aprendre que el món és així: ningú fa res per res a canvi.

I tranquils, dia a dia us anireu situant al vostre nou hàbitat de vida, serà una vida tranquil·la i serena (sempre que no estigueu casats amb algun cap polític de Marbella), i si algun cop us sentiu malament amb la vostra nova identitat, tracteu de comprar la nova casa unifamiliar al costat d’Aída Nízar, una noia de la que aprendreu a pujar la vostra autoestima i aquesta estarà pels núvols. Ella tindrà la resposta per canviar el vostre estat d’ànim... o pot ser la tindrà el seu “germà gran”.

Ara que us he explicat com començar des de zero, també cal dir que l’èsser humà, de vegades, tendeix a sentir-se sol davant el món. De vegades és millor compartir les vostres experiències amb altres persones, perquè heu d’aprendre a ser solidaris. I sinó mireu Pasqual Maragall i preneu exemple: una persona disposada a compartir sempre que calgui. Fins i tot el poder d’una nació!

Abans hem parlat dels fills, però també hi ha gent que no té la possibilitat de tenir descendència, i no perquè no vulguin, sinó perquè la dona, que es qui porta els pantalons a gairebé totes les cases malgrat el masclisme, no vol tenir. Això es déu a que ja en té tres ben macos de l’anterior matrimoni. Jo vaig estar en aquesta situació, i sé que és molt dur viure amb fills de la teva muller, però no precisament de les teves llavors... A veure amics, ho podriem haver pensat abans de casar-vos amb algú que ja estava estrenat..., no? Si de petits éreu íntims del Príncep Felip, ho entenc, però sinó... és que esteu igual de bojos que jo...!
Sou, llavors, un cas sense remei. Jo, per exemple, vaig trucar l’Humberto Janeiro, el pare del cantant...perdó, volia dir dir torero. Aquest home va ser amic del meu avi, i em va ajudar a cometre adulteri i seguir vivint amb la meva esposa. Ell no té molt bones referències perquè fa poc el van agafar i es va quedar sense “ambiciones” a la seva vida, però com jo vaig cursar les classes al curset de l’Aznar, vaig utilitzar la matèria del curset quan la dona hem va preguntar. Podeu fer alguna cosa semblant, no?

Sé que la situació seria complicada, i que us proposo una solució molt dràstica. Us queda la possibilitat de divorciar-vos i adoptar un nen pel vostre compte. Jo es que no coneixia cap agència d’adopcions perquè a mi la jugada em va sortir bé... (Sort que la meva dona no va anar al curset del Carod...) Bé, si la millor amiga de la vostra germana és la Isabel Pantoja, esteu de sort! Crec que podrà ajudar en l’adquisició d’el nen, sinó, crec que no cal repetir un cop més que esteu perduts...
I es que pot ser teniu una cosina que es diu Letizia, amb “z”, i sap formar-se un futur amb moltes, però que moltes garanties. Però aquest no es el vostre cas em sembla que ja no queda cap princesa lluire. Haureu d’aprendre a sobreviure en aquesta societat a un munt de coses que succeeixen en una llarga vida. Que voleu? Un últim consell? Doncs que aprengueu de Sara Montiel, que de vida ha tingut una estona per aprendre, o del seu company quan en l’època prehistòrica, entre dinosaure i dinosaure, intentaven fer foc per passar l’estona, en Manuel Fraga.

De totes maneres, pot ser no em feu massa cas, perquè aquesta societat ja fa temps que ha afectat a totes i cadascuna de les meves neurones.

Fins aviat benvolgut lector