Un somni de xocolata,

És un dia fred i gris. La pluja constant provoca la paciència del parabrisa del cotxe que no dóna front a un xàfec persistent. Està detinguda en un absurd embús, el mateix que la seva vida, aturada. Tota ella resta aturada. No pot treure's aquells ulls negres del cap, del pensament i del cor, aquells ulls que l'esgarrapen la pell i el cos, aquells dits llargs i suaus, que ella imagina recorrent el seu pit per sota la brusa. Aquell tacte delicat, aquell màgic dit dissimulat que mentre el semàfor està vermell es passeja fantasiosament per la seva cama dreta mentre condueix.
Perquè no va voler acceptar la invitació? Pors, dubtes, passió irracional...?. Ell tornaria a trucar-la? Havia deixat passar l'oportunitat què el seu cos necessitava de nou?. Algunes preguntes ballaven pel cap de l'Anna. Mentre, les botzines formen una orquestra simfònica de sorolls allunyats i anònims.
El tap circulatori continua igual, sense moure's, com el núvol trist que veu davant el mirall del cotxe, allà quiet, silenciós. Arribarà tard a la reunió amb el director del departament de publicitat, qui s'encarrega de l'anunci publicitari del nou perfum masculí Àngel, la fragància del cel. De sobte pensa que haurà de trucar al Sr. Oleiro per comentar-li que està atrapada en un embús ridícul i suggerir l'ajornament de la reunió. Envoltada per la pluja que rellisca per les finestres i els sorolls de les botzines, l'Anna defuig d'aquest escenari gris, submergint-se en imatges sensuals que la segresten cap a altres capritxos.
La reunió l'havien aplaçada pel dimarts de la propera setmana, i donat que l'entrevista havia estat anul·lada, disposa de tot el matí per a ella sola, ella sensual, ella estimada... Dedicarà aquest temps al seu benefici personal.
La circulació comença a rodar amb certa lentitud, i perd de vista el núvol que s'ha tornat de color. La pluja ha anat disminuint i ha anat deixant pas a un sol dèbil com les seves perdudes emocions.
Aparca el cotxe, a Via Laietana, a prop del centre de benestar i salut que una amiga l'havia recomanat. Totes les separades, semblava que devien passar per a aquell indret com una sort de peregrinació, després d'angoixes o d'assossecs s'imposaven pregàries estilístiques als seus cossos abandonats. Una dona amb una figura d'escandall i un somriure fingit li ha oferit la carta de serveis: piscina d'hidromassatge, termes, dutxa escocesa, dutxa d'olis essencials, teràpia de xocolata... Primer ha optat per la depilació, vol les seves geografies suaus, però l'Anna anhela més; feia un temps havia vist en una pel·lícula un pubis depilat en forma de cor i va voler que, almenys, alguna part del seu cos tingués forma de Cupido. Imagina com seria si el dit d'ell rellisqués pel seu pubis, pels seus petits mugrons. Imagina tot un món de sensacions i noves experiències. Apareixien pel món sexual de l'Anna, idees de vainilla i caramel.
Avui l'atendria la Carla, doncs la Sophia tenia el dia lliure. La Carla va posar un CD, "el somni d'amor" de Listz, i va encendre una espelma olorosament embriagadora. Un cop depilada, la Carla li va recomanar que es fes un massatge amb xocolata i li va explicar que era una cura terapèutica amb un alt grau de plaer, i que l'aroma de la xocolata es fonia en una fricció harmoniosa per tot el cos sense necessitat d'anar després a dutxar-se. L'Anna ha decidit regalar al seu cos aquesta extravagància però sobre tot a les seves oblidades sensacions. Ha sortit del centre amb una sensualitat especial, no camina, dansa pel terra, bull el seu interior. Ha decidit que anirà a comprar aquella ampolla de colònia de Cleopatra a la botiga d'Alquímia del carrer Portaferrisa que tant li va encantar, després, Portal de l'Àngel ple d'objectes captivadors. En una botiga amb façana antiga però reformada i pintada d'ocres i marrons, ha vist un conjunt de roba íntima d'Armani, de color negre amb una braga minúscula i un sostenidor molt sofisticat, adornats per uns detalls petits de brillants. El desig de comprar-lo s'ha apoderat immediatament de l'Anna i de la seva tarja de crèdit. Malgrat tenir un preu elevat l'Anna no ha pogut desafiar l'atracció de posseir aquest conjunt per si de cas tenia l'oportunitat. A la botiga de llenceria, la ha atès una dependenta amb experiència, i li ha dit que té un gust excel·lent, (i una tarja amb diners, ha rumiat l'Anna). La dependenta ha tret el conjunt d'una caixa blanca plena de petits cors daurats i se'l ha donat dient-li que només podia emprovar-se la part de dalt. Ha entrat al vestuari i no ha pogut resistir la temptació de transgredir aquesta norma. Quan s'ha tret els seus culots una mica desgastats com els seus patiments i se'n ha provat el conjunt de llenceria, tot d'una, el rellotge ha donat les dotze com en el conte de la Ventafocs i s'ha excitat com feia temps que no ho sentia. Trigava en sortir del provador i la dependenta li ha preguntat si passava res, però l'Anna ha sabut sortir ben del pas. No cabia dubte, aquelles penyores eren per a ella. Se'l quedà, i paga amb un ampli somriure enlluernador, sortint de la botiga com una princesa sense carbassa.
El massatge de xocolata li ha deixat tan summament dolça amb si mateixa que, si algun cop s'havia preguntat com una dona es podia enamorar de si mateixa, aquella era la resposta a la seva pregunta. L'Anna està bojament enamorada.
De sobte, prop de la Catedral, sona el mòbil. Era ell, Àngel, l'estava trucant.
- Hola Anna, no sé si la seva filla li ha comentat que volia parlar amb vostè. La trucava perquè m'agradaria comentar-li com van les classes amb ella.
Ell, professor d'informàtica de la nena utilitzava un to formal per donar una aparença de llunyania fingida.
- Sí, té raó; la Laura no m'ha explicat res, però si vol que quedem, per la meva part no tinc cap inconvenient, i sobretot tractant-se de la meva filla.
- Li va bé que quedem per sopar? Així tindrem més temps per conversar. Si li sembla passaré a recollir-la sobre les nou de la nit.
- Sí, a les nou ja em va bé. Fins després.
L'armari de l'Anna, es va obrir de bat a bat, com les ales d'una papallona disposada a volar. Ha decidit posar-se el vestit negre d'esquena despullada, ja sent els seus dits acaronant-la. Sap que tant sols han quedat per parlar de la Laura però i si... Mira el rellotge, encara no són les nou; manquen deu minuts per a què arribi. Li agradaria anar a un restaurant acollidor. Pensa que podríem anar a la Tauleta d’en Ramó.
Havent sopat, van portar els postres, ell els olora, prova amb el seu dit per la nata, assaboreix una maduixa a la boca de l'Anna, i sent el batec del seu cor . El sabor de les guindes en almívar, guindes amb préssec, freses amb gotes de rom, herbes aromatitzades amb canyella i ametlla neden al llavis de l'Anna i la papallona comença a volar. Es va apropar a l'Anna, va veure els seus pits, va olorar el seu perfum, va escolar un dit per la brusa, va llepar lentament el seu coll amb la punxa de la llengua. Agafats de la mà van sortir del restaurant. Un cel estelat els acompanyava.
La lluna il·lumina el hotel Ritz de Barcelona, ell la mira, ell l'està mirant; ara en aquest instant ja sap que serà tota sencera per ell. Li demana que no s'apropi, li prega que es quedi quieta, primer vol recrear la seva mirada per tot el seu cos i notar les seves recíproques emocions. L'afalaga molt tendrament, sap que tenen tota una nit de passió per a ells sols, i ell vol descobrir-la de mica en mica, mai l'havia vist tan de prop, el seu cos tendre tot per ell, la seva pell, però sobretot, Ella.
L'Anna tanca els ulls, i ell l'explora, li prega que no els obri, vol continuar alimentant els llocs més amagats. Ha somniat tantes vegades amb la seva pell; vol notar-la, sentir les seves mans damunt la seva pell de cirera; li prega que continuï submergida, que no obri els ulls. Ningú més pot veure'ls i vol continuar recorrent-la lentament, tocar els seus monts, les seves valls, vol fer emergir tots els misteris amagats.
L'Anna obre els ulls i les seves mans comencen a escórrer-se pels seu cap, els seus cabells, els seus ulls, el seu coll, el seu cos; ell no vol que aturi les seves infinites carícies, li agrada mirar-la i que ella el miri en el silenci de la nit; són tan a prop que es comencen a desdibuixar les fronteres del temps i l'espai, i Barcelona resta lluny, molt lluny...
L'Anna torna a tancar els ulls i nota els seus llavis, sent el contacte dels seus colors rosats ; ella no sap a on són, de sobte sent el calor de la seva boca damunt ella; no pot saber a on són, si no obre els ulls. Ell li demana que no els obri, sent la seva boca on ella no sap, potser sigui en els seus llavis, potser descansi en les seves pestanyes, en els seus pits, o més a baix en el seu nou cor, i sent com la calor recorre la seva pell i la humitat ja rellisca cada mil·límetre despullat. Es barregen entre si i durant un instant es converteixen en un de sol. Per la finestra, amb suavitat, un raig els desperta sense fer massa aldarull; se'n adona, que els amants estan alegrement embolicats i que serà millor tornar una mica més tard. No vol interrompre'ls.
La Carla, l'esteticista, li diu que el temps que havia d'estar amb la xocolata posada ja ha finalitzat i que ara se’l ha de treure o bé li proposa que si vol pot donar-se una dutxa. L'Anna desperta a poc a poc, i en obrir els ulls veu que l’habitació del Ritz és una cabina del centre d’estètica.
El rellotge blau de disseny dóna les dotze amb sintonia musical, i l'Anna sap que un somni de xocolata acabava de desfer-se al seu interior.