Hi havia una vegada un nen que es deia Daniel. Tenia un pare que es deia Josep, una mare que es deia Carme i una germana petita que es deia Alba. Al Daniel el que mes li agradava eren els animals, si fos per ell tindrien un zoologic a casa. El animal que mes li agradava era el gos. A el Josep no li agradaven massa els animals peró, el gos li encantava. A la Carme no li agradaven gens ni mica els animals peró, tampoc no li agradava fer res. Quant entrava una mosca a casa es posava histerica i rapidament anava a buscar la paleta mata mosques. En canvi Alba es passava tot el dia mamant, dormint i plorant.
Un dia el Daniel va sentir a classe que un nen deia -“Ei Sergi vols venir a casa meva tinc un gos molt bufo”- d´acord va dir Sergi, -“peró amb una condicio, tu vens dema que jo també en tinc un”-. En sentir aixo el temps se li va fer mes llarg ,que quan va tocar la sirena del cole va ser el primer en sortir.
Quan va arribar a casa va preguntar a la seva mare que si per-favor el deixava tindre un gos a casa, en sentir aixo es va posar mes histerica que mai i va començar a cridar tant que va despertar a l’Alba. Quant tot es va calmar el Daniel es va sentar a un raco i es va recordar que el dimecres que ve era el seu aniversari.
En Daniel va sortir al jardí i va pensar que podia jugar a fer un clot. Va agafar el rasclet i la pala i va començar a cavar. Una hora despres va treure una pedra i ... bufa va descobrir uns grans trossos de fusta.
El Daniel es va quedar bocabadat , -“i ara que' n fare d'aquests trossos de fusta?”- es preguntava en Daniel ...
Ja ho se ¡ pero si em descobreix la mare es que hem deixaria sense ossos.
Fare una caseta molt ven feta la pintaré i la decorare després demanaré als meus pares que per al meu aniversari hem regalen uns quants diners, amb els diners hem compraré un gos i amb els meus estalvis li compraré la cuneta, el menja etc.
En dir aixo es va posar mans a la obra i va anar a buscar el taladro les taches els tornavisos el martell i totes les eines necessaries per fer aquesta feina. De primer va fer el planol de la caseta, va assenyalar els forats i va començar a fer-los a colocar les fustes al seu lloc fins que va acavar. Llavors va anar al garatge a triar-se la pintura mes bonica per pintar la casa.
Va agafar el pinzell mes gran del seu pare i va començar a pintar. El temps se li va fer tant curt que deseguida va ser el dia abans del seu aniversari, quan es va despertar els seus pares li van preguntar que volia per al seu aniversari, ell els va contestar mig adormit que el que volia eren diners i llavors se’n van anar.
A la fi va arribar el dia, els seus pares li van regalar dos-cents euros la seva tieta li va regalar cent i el seu padri cent més. A la nit quan tots dormien va agafar els diners i es va posar a contar, en total tenia quatre-cents euros. En sundema es va despertar i com de costum els seus pares ja no hi eren. Rapidament es va rentar la cara va esmorzar i se´n va anar a comprar el gos
Quan va arribar la tenda ja era oberta i va entrar deseguida. –“Hola hi ha algú”- va pregunntsr en Daniel –“si,que vols”- va dir el venendor –“un gos”- va dir en Daniel, -“pos vine aquí mira sol me´n queden dos”-. Hi havia un pastor alema i un chiuaua en Daniel va triar el pastor alema li va pagar i se´n anar.
En Daniel mes content que mai va anar a una altra botiga que es deia
TOT PER GOSOS MENYS GOSOS.
En Daniel hi va entrar, -“hola nen que vols?”- ,-“vull una corretja de ferro, una cuneta per dormir, menjar per al gos, galletes de premi, un collar i una piloteta per jugar”-.
D´acord seran 15´00 euros, pren va dir en Daniel i li va donar els diners. Ei tu nen quin gos mes bufó va dir el caixer com li posaras? LAQUI va contestar en Daniel. En Daniel li va posar el collar i li va enganxar la corretja de ferro i se´n va anar a passejar. Quan va arribar a casa van entrar els dos a la caseta.
En Daniel va col.locar els dos plats de quan era menut un ple de menjar i l`altre ple de aigua, després va posar-li la cuneta i en Laqui va correr com un llamp i, es va gitar a la cuneta.
En Daniel va anar a buscar una manteta que ell tenia de quan era petit va tapar a en Laqui i en Laqui es va dormi. Mentre dormia va posar la corretja, la pilota, les galetes i el menjar a un armari que tenia a dins de la caseta. Com ja era de nit, els seus pares no tardarien molta estona en arribar, per tant va sortir sense fer molt de soroll per no despertar a Laqui va agafar la clau va tancar la caseta i va anar a gitar-se al sofá.
En Daniel sabia que en Laqui estaba molt cansat i no es despertaria durant la nit. Dema al mati quan els meus pares se’n hauran anat soltare a en Laqui i el començare a domesticar.
¡DING DONG DING DING DONG POM POM POM RING. ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Vaig Vaig, hola mare hola pare i l’Alba? A¡ s’ha quedat a dormir a casa de la tia Alba Estorach Sol i el seu germa Oscar.
Mare perque sempre li dius el cognom? va preguntar en Daniel, perque tens dues ties que es diuen Alba. Vinga ara apartat que encara et cremaré amb la paella va dir la Carme. Vinga Daniel para la taula. Ja esta el sopa? Va preguntar en Josep Si ¡va dir la Carme.
Daniel demá quan et despertis vull que vagis al Super mercat, al que hi ha al costat de la placeta vinga apuntateu. “Que be es el que hi ha al costat de la placeta portare a en Laqui i comensarem el primer entrenament”.
A SOPAR DANIEL NO T’ENCANTIS QUE NO COSTA MOLT ESCRIURE DOS RATLLETES.
Quan en Daniel va entrar a la cuina i va veure el que hi havia de poc que no es fa pipi damunt, Vichysou peró si a mi no m’ agrada gens aixo¡¡¡
Silenci te la menjaras i després a dormir. Pero mare..., res¡ de pero mare, a sopar i a dormir! .En Daniel va sopar tant rapid com va poder i s’en va anar a dormir.
Quan es va despertar va comprovar que els seus pares ja no i fosin va esmorzar i va sortir fora al jardí. Va posar la clau a la caseta la va voltar i va obrir BUP BUP va fer el Laqui. Vinga vine que et lligare la corretja i anirem a comprar va nem ai¡ em deixava les galetes i la pilota. Ja hem arribat Laqui aquest es el Super mercat que m’ha demanat la mare. Ho sento Laqui no poden entrar els gossos et tens que quedar aquí no tardare.
En Daniel va agafar els yogurts la llet i la salsa despres va anar a fer cua a la caixa i a la fi li va tocar va pagar la compra i se`n va anar Vinga Laqui nem a entrenar, mira Laqui aixo es una pilota buscala, en Laqui va tornar a correr com un llamp i va agafar la pilota despres va anar a sentar-se al arbre de la dreta pero en Daniel li va ensenyar una galeta i va anar corrents a buscar-la quan va arribar a en Daniel va soltar-li la pilota a la ma i en Daniel li va donar la galeta.
Quan va arribar el dissabte en Laqui ja estava ensinistrat (no es que en Daniel fos un bon ensinistrador sino que en Laqui era molt viu).
En Daniel estava dormint, fins que la Carme va obrir el televisor. La Carme es va posar molt atenta quan les noticies van dir que s’havia escapat un lladre de la presó que solament entrava als xalets pero, a aquest home l’havia estat apunt de matar un gos i per aixo no entra als xalets que tenen gossos. En Daniel estava fent-se el dormit fins que la seva mare va anar a contar-li al Josep el que havia sentit.
En Daniel va agafar la clau de la caseta i va correr a obrir a en Laqui, mira Laqui tens que quedar-te un ratet lligat al carrer i no deixis que algu t’agarri mes que la meva mare i el meu pare, vinga ves.
Quan en Daniel anava a dins de casa la seva mare el va enganxar i li va contar tot allo del gos i quant va acabar en Daniel li va dir que a fora el carrer ni havia un d’abandonat. També li va dir que ell tenia menjar i tot per a gossos, despres la seva mare va dir que d’acord el van anar a buscar, van comprobar que estes domesticat i la seva mare va dir ¿ quin nom li podem posar al gos ? En Daniel va dir que li podriem posar Laqui (evident ment ja es deia Laqui ).
En Daniel, la Carme i el Josep van pensar un pla per a la nit. Com que el lladre vindria a robar alguna nit sino l’agafava la policia, Mira Laqui tu tens que estar dins de la caseta nosaltres ens turnarem de vigilar primer el pare, despres jo i la mare i aixi tota l’estona mentres els altres dormen el que estigui despert tindra un walki talki que si parles l’altre walki talki el tindra Laqui i si ve el lladre dieu-li –“Laqui Laqui el lladre ha vingut”-, llavors, el Laqui obrira la porta amb la pota i acasara el lladre despres sortirem tots i trucarem a la policia.
Mira ja es hora Daniel comença a vigilar, d’acord va dir en Daniel. En Daniel es va passar una hora fins que... Laqui Laqui¡ en Laqui en sentir aixo va obrir la porta i va acasar i atrapar el lladre. Despres van sortir en Daniel, el seu pare i la seva mare van trucar a la policia, i despres quan ja va arribar van felicitar-los a tots especial ment a en Laqui i li van donar una medalla.
Despres en Daniel i el Josep li van demanar que en Laqui es quedes a casa i ella va contestar ¡ I TANT QUE ES POT QUEDAR SI EN LAQUI ESTA A CASA NO HI HAURAN MES LLADRES AL CARRER.
Tota la gent que hi havia al escenari va començar a cridar i aplaudir, i aixi va ser com en Laqui i en Daniel van conseguir atrapar al lladre.