Hi havia una vegada una xiqueta anomenada Alba que es despertà a mig de l’oceà, en el seu llit. En això que uns éssers molt estranys, de color marró amb el cervell de color rossa que s’eixia del cap, amb uns grans ulls de color blau, un nas que els tapava la boca, no tenien orelles, uns braços molt llargs i només tenien tres dits, unes cames molt curtes i un tub per on tiraven els escarments.

Alba amés de sorpresa estava assotada, no sabia que li volien fer i de sobte un d’eixos éssers es va posar a parlar:

-Palimo limu mo mo mu palimo.

Com és normal Alba no entenia res de res. Eixos éssers li van fer en la ma que vingués al menys això si que ho entenia, així que els va seguir. Es van parar a descansar. Els éssers van seure al terra i es posaren a parlar:

-Palimo limo mu mo plo- deia un.
-Mo palimo pli- deia un altre.
-Palimo limo limo mo mo mo plimo- deia un altre.

Alba com no entenia res es va posar a explorar el terreny. Va trobar unes pintures rupestres mol diferents a les que van deixar els seus avantpassats. Entre dos pedres va trobar un pergamí molt vell. Que hi deia:


YO SOC TU, PERÒ NO SOC TU HEN AQUEST PAIS TOTS SOM TOTS. CRIATURA O CASA ET POTS TRANSFORMAR SI HO PENSES BE.


Aquell missatge no estava signat per ningú, Alba no entenia res del que posava al pergamí, de sobte va sentir:

-¡¡¡Palimo, palimo, palimo!!!

Eren aquells éssers que la buscaven. Alba va doblegar bé el pergamí i se’l va posar a la butxaca, ràpidament Alba va anar amb aquells éssers. Estava tant espantat com al principi, ja que no entenia lo que li estaven dient, ni que li volien fer.

Van continuar caminant fins arribar a un desert, es van aturar al principi del desert i un d’ells es va allongar i va dir:

-Corimo lu.

I es va obrir una porta, van entrar i desprès el cap va tornar a dir les mateixes paraules i la porta es va tancar.



EL PAIS MISTERIOS S’ESTA FENT LLARG EL PODREM SEGUIR EN ELS PROXIMS DIES