Avui escric amb un blau molt suau i et congelaràs en un blau pàl·lid una mica més tard, en el blanc d'un full quadriculat. Ningú podrà llegir-lo, puc repetir-me, esborrar, cada cop un poc més emocionada quan et parlo amb colors d'amistat; aquest territori és el que permet que el record sigui dolç, lleuger com la camisa blava que portaves. Era blava sencera, blava de nit; tinc un color teu que m'espera sempre entre línies, en les petites caselles, junt a l'espiral del quadern blau.
El quadern blau és el lloc on les paraules saben ballar i arrossegar-me amb la seva dansa. Un lloc savi i boig al que nomeno amb el teu nom Àngel: hipòtesis irreal.
Hipòtesis irreal: Tu vindràs. Vindràs un dia lluminós de primavera.
Així de fàcil; present d'eternitat.
Tu vindràs.
Al parlar-te de prop, totes aquestes paraules inventen un temps inexistent.
Escric en silenci, i tu no contestes. Hipòtesis real.
Marxar o quedar ve a ser ho mateix.
A estones sembla que la distància es borra molt ràpid amb càlides paraules, que la distància desapareix en la terrassa imaginaria d'un lloc amb palmeres. Escriure i parlar-te, per a què les paraules no es converteixen en l'altra cara de l'oblit. Cadascú crea a l'altre i el conserva en el seu regne inventat.
Jo dibuixo una i altra vegada al mateix àngel, el seu gest cada dia és un poc més autèntic, el seu perfil estilitzat i, passa lleuger sobre els fulls del meu quadern. Vius en un territori immens de silenci i, et guardaré durant tota la vida en aquest territori de paraules blaves on es prolonguen els somnis.

" Us neix un amic i de prompte us busca.
Mai coneixerà el vostre nom ni els vostre ulls,
però haurà de commoure-se amb els demés
i albergar en el seu cor estranys bateigs
que li arribin de dies que no haurà viscut."

Jo albergo al meu cor estranys bateigs que em venen de dies de record, penso en aquell amic llunyà que portava impresa la infantesa en el fons de la seva mirada i en la suavitat dels seus dits.
Hi ha coses que no es veuen, però jo vaig captar en la teva dolça mirada, en l'or brillant dels teus ulls...
Sóc una dona amb somnis en els meus passos, la gent deu veure'm seria i plena de silenci. Escric per a tu, per a tu sempre llunyà.
Fa temps que escric, ho faig per conservar-te i, ho faig per l'alegria que surt del meu cor.