JORDI CASTENYOLS

En Jordi Castenyols va néixer un 6 de desembre de l’any del senyor 1985 en una habitació amb aire condicionat a l’Hospital de Sant Pau de Lleida.

Els pares d’en Jordi Castenyols ben aviat van descobrir que el seu hereu patia una acusada disminució visual que l’impedia veure més enllà de 35 centímetres, la qual cosa li va comportar, primerament alguns cops de cap contra una porta de roure massís, i segonament unes ulleres amb unes lents de 2 centímetres de grossor.

En Jordi Castenyols va començar, ben aviat, els seus estudis acadèmics a l’escola pública Ramon Llull de Mollerussa.

En Jordi Castenyols tenia un estrany metabolisme que el va convertir en una grossa bola de carn de 85 kilograms i 1 metre i 55 centímetres a la tendra edat de 12 anys.

En Jordi Castenyols era cada dia humiliat i vexejat pels seus companys magrebins i romanesos, que, veient el seu metabolisme, van decidir, en un acte de generositat que els honora, robar-li cada dia l’entrepà i fer-lo córrer pel pati de l’escola Ramon Llull de Lleida.

En Jordi Castenyols un dia patí una caiguda a conseqüència d’aquestes curses que li fracturà la cama dreta i el deixà prostrat al sofà de casa seu durant una bona temporada. Això era molt millor que l’encebada!

Però en Jordi Castenyols tingué una amiga durant el període de repòs. Es tractava de la Nintendo Entertainment System, una consola obsoleta amb la qual compartí llargues estones durant la seva convalescència.

En Jordi Castenyols descobrí el plaer de la mastrubació un dia d’octubre de l’any 1999, i al ser sorprés per la seva mare, va experimentar el títol d’una famosa pel·lícula de Pedro Almodóvar, i és que, a en Jordi Castenyols li entusiasmava el director manxec.

Però un dia, en Jordi Csatenyols va deixar de ser en Jordi Castenyols.

En Jordi Castenyols es va dirirgir a la cuina, on suposadament podríem pensar que anava a fer un mos.

En Jordi Castenyols es va empotrar de cap contra la porta.

En Jordi Castenyols va redirigir-se altra volta a la cuina, aquest cop amb les ulleres de rigor.

En Jordi Castenyols va agafar del calaix allargat del costat de la pica, plena d’aigua, el ganivet de tallar el pernil que, en tantes ocasions, havia pres per tallar unes làmines de pernil serrà.

En Jordi Castenyols va pensar que res millor que unes làmines de venes dels seus canyells per començar el que, segurament era, el millor dia de la seva vida.

En Jordi Castenyols fou enterrat el 25 de Juliol de l’any 2000 a la Basílica de Santa Magdalena de Mollerussa, i des de dalt d’un teulat un noi amb cara de ximplet cantava:

No consigo entender
Porqué todo el mundo se reía de tí
Y si lo has hecho con lo que acabas de leer
Mi pesame, tambien es para tí...