Un dia Roger i els seus amics van al col•legi amb la mestra i els altres companys de classe per a investigar el cometa Halley. De sobte un meteorit aterra en una zona pròxima. Tots els nois i la mestra es van espantar, però Roger i els seus amics volien veure el que havia passat, així que van anar cap on havia caigut el meteorit.

Quina sorpresa és la que es troben en veure una nau que dins hi havia un ésser molt estrany, molt baix de color rossa i amb un vestit de astronauta.

L’ésser es presenta com a Axmon i els conta tot el que li havia passat. Resulta que la seva nau s’ha trencat i necessita energia per poder tornar a Bellestel que es el seu planeta.

Roger i els seus amics volen ajudar Axmon, però no saben com proporcionar-li l'energia que necessita. De sobte, esclata una forta tempesta, amb abundància de llamps, i se'ls ocorre una idea que van veure en una pel•lícula: aniran a l'església i connectaran Axmon al parallamps del campanar. Ràpidament, els tres amics explicaren a Axmon la seva idea i, després de tapar-lo amb un llençol, corregueren cap a l'església i el posaren al para llamps. De sobte un llamp anà cap a l'església, va caure on estava Axmon; i ell es va queda electrocutat.

Els nois, amb uns guants de goma el van agarrar, i el van dur a la nau amb molt de compte. Al estar allí el van posar dins de la nau i... va començar a volar. Axom molt content va dir:

-Gràcies amics, per haver-me donat energia, per que la nou funcioní. La meva amiga computadora també us ho agredeix.

-Adéu Axmon, et trobarem a faltar.

-Tranquils, amics us escriuré cartes... adéu

La nau va prendre el vol, Roger i els seus amics es van quedar una mica confosos pensant en lo que havia dit de les cartes.

Poc a poc va anant desapareixent la nau i...

-Nois, què feu? Ja se n'han anat tots, els vostres pares vos estan esperant molt preocupats.

-Què?, no pot ser, si només fa cinc minuts que vos heu anat perquè heu vist aquella na... ups! Vull dir aquell meteorit- va dir Roger.

-No, ha passat quasi un hora- va dir la mestra.

-Què?- van dir els nois.

- Vinga, anem no passa res però que no es torne a repetir.

La mestra, va dur a Roger i els seus amics als seus pares, que ells els van abraçar i els van dir una mica de coses.

Dies desprès... quant tots els nens estaven jugant al patí, també Roger i els altres.

Els va caure del cel, a Roger i als seu amics una pedra que posava:


"Hola amics, sóc Axmon, ja us havia dit que us escriuria cartes, esta us la he escrit per dir-vos que ja he arrivat al meu planeta. La meva nau la estant arreglant,ja us escriuré una altra carta més endavant, i també us diré com enviar una carta. Adeu amics.
Axmon de Bellestel."


Els nois es van quedar sorpresos i molt contents al saber que el seu amic Axmon estava bé. La carta se la quedar Roger.

Després de la classe, els nois no paraven xafardejar en una pizzeria ¡l'olor era molt bo! no podien aguanta més que van entrar i van provar una pizza.

Quant van arribar a casa els pares els van dir coses per haver comprat una pizza sense el seu permís. A Roger el van castigar sense veure la tele una setmana, a Toni no el van deixar que quedés amb els amics i les amigues durant cinc dies i Martinet el van castigar sense jugar a la GAMEBOY durant una setmana i mitja.

L’EXTRATERRESTRE AXMON S'ESTÀ FENT MASSA LLARG EL PODREM CONTINUAR D'ACÍ UNS DIES