Somnio. Ja sé que ho saps. A vegades penso que és una de les poques coses ben fetes que puc fer. Somniar, viure en el món dels somnis. Però clar això no dura sempre. L’estat de la vigília sempre em torna i m’enganxa.

Em desperto, encén el llum, m’assec i agafo un cigarret. T’imagino passejant en bicicleta, passejant a la vora de mar... amb els cabells curts, - no sé perquè, però, crec que te’ls vas tallar- portant una samarreta blava i pantalons curts. Potser tingui el cap replè de coses que algun dia em voldria explicar.

Em pregunto, tots dos mirarem la mateixa lluna, el mateix món? No. Segur que no.

En una banda estem connectats a la realitat per la mateixa línia per l’altra la corda està trencada.

Que raó tenia Hermann Hesse: la realitat no va ser mai suficient feia falta la màgia. La teva màgia: Àngel.