T’ESTIMO.
Silenci.
Què sents tu per mi?
Silenci.
De què tens por?
T’espanto?
T’espanta el meu amor?
Si és així et deixaré estar...
Però mai et deixaré d’estimar,
encara que em demanis que t’oblidi
no podré, sempre et duré al meu cor.
Intento oblidar-te però és impossible.
L’únic que aconsegueixo és fer-me més mal.
Viuré estimant-te, en silenci, darrere teu.
És això el que realment vols?
No sé com pots oblidar el que hem passat,
fer veure que mai he existit,
ignorant-me, passant de mi.
Reconeix que en algun moment has sentit alguna cosa per mi.
Pot ser que sigui un acte de covardia?
No ho sé, no sé...
La teva frase preferida.
I jo em pregunto... de què dubtes tant?
M’has demostrat ser dèbil i covard.
Et torno a preguntar, de què tens por?
Jo només tinc por de caure en el teu oblit.
De que vulguis fer veure que mai he existit.
Perquè em fas això?
Et penses que la millor manera de solucionar això és fer veure que no existeixo?
Només espero que t’hagis penedit,
perquè, l’has cagat i m’has fallat.
M’has obert els ulls i alhora m’has decepcionat.
Et considerava una persona singular.
Veig que ets com la majoria,
però et perdono, perquè encara has de madurar,
fer-te gran i adonar-te de què els problemes es resolen parlant
i no ignorant...
Espero que siguis feliç a la teva vida,
perquè jo ja no ho podré ser,
i també espero que mai et trobis en la mateixa situació que jo,
perquè es passa fatal.
Ara només em queda dir-te adéu per sempre,
T’ESTIMO.