Hola estimat diari, ja torno a ser aquí. Avui m’ho he passat d’allò més bé fent el que més m’agrada. Ja fa 2 mesos que ho estic fent i em sembla que cada vegada ho faig més bé.
He descobert una nova manera de tallar els ossos que va molt més bé i així puc fer el menjar als nens orfes molt més ràpid i també més bé, perquè m’han dit que és més bo que abans, només haig d’agafar un ganivet de serreta i fer com si serrés fusta. És tres vegades millor.
Ja fa 6 setmanes que faig de cuiner i m’agrada molt, perquè així m’ho puc compaginar amb la meva afició preferida.
Un altra avenç ha estat el de la pell. He utilitzat el ganivet per tallar el pernil, ben esmolat i he fet unes tires perfectes que he posat a la sopa dels nens.
La part de les costelles també ha estat diferent, ho he fet amb un martell, i encara que és més divertit que amb les tisores de podar, és menys útil, perquè el cor i els pulmons han explotat i part del seu suc característic s’ha perdut pel terra.
Tota la resta d’òrgans han anat com sempre, amb les tisores de paper. Ho he posat tot al brou i al acabar m’han felicitat. M’he posat molt alegre.
Ara l’únic que em preocupa és la policia. No se que hauré de fer amb ells. He pensat en agafar un agent i fer-li el ritual, però crec que seria pitjor, perquè llavors buscarien encara més.

Dema ho faré diferent. Agafaré un nen al parc i me l’enduré al bosc dels tres pins al vell hort del meu besavi, allà hi ha tot tipus d’eines i encara m’anirà millor perquè portaré menys pes.
La meva mare també està espantada, cada vegada li fa menys gràcia que un nen de 13 anys vagi pel carrer amb un assassí rondant.
Quina ironia, si sabés que soc jo em mataria a mi.